SOBRE EL VOLUNTARIAT

Un granet de sorra

A través de les vivències com a voluntaris de la Blanca Lorman i en Guillem Jiménez es buscarà mostrar el dia a dia de la crisi humanitària dels refugiats.

DIA 7

Escrito por voluntariatblancaiguillem 09-01-2016 en ACCIONS SOBRE EL TERRENY. Comentarios (0)

Hola de nou!

Després de tres dies de vent i pluja, ahir va sortir el sol i, amb ell, més barques de la costa turca. Davant de la previsió de l'arribada d'un gran nombre de barques, vam anar a les platges del sud de l’illa per ajudar amb tot allò que poguéssim. Hi vam estar de les 5 pm a les 7 am i el cel va passar de blau radiant a fosc i estrellat. Feia una nit preciosa, llàstima de la realitat que s'hi vivia a sota.

A partir de la NOSTRA experiència intentarem explicar de la forma més objectiva possible el que realment està passant a la costa grega.

Primer de tot volem aclarir que no hi ha cap xarxa organitzada que s'encarregui de l'arribada de les barques. Com a mínim al sud de la illa, on últimament arriben  més barques per canvis en els punts de sortida des de la costa de Turquia. Ahir a la nit érem: un equip danès que es diu "Team humanity", un equip holandès que es diu "Refugee boats", l'autocaravana de "Metges sense fronteres", algun altre grup i algun voluntari que com nosaltres i pel seu compte ajudava amb el que podia. Entre tots, devíem ser, a la costa sud, unes 30 persones a repartir per totes les platges. Òbviament, tots aquests grups "organitzats" treballen molt coordinats dins dels mateixos i fan una feina increïble. Ara bé, falta molta comunicació entre tots ells i els campaments i això fa que tot plegat sigui força caòtic. Tot i així, i gràcies  gairebé exclusivament als voluntaris, el sistema funciona. La gent arriba i rep ajuda, tot i que no sempre mèdica ja que això depèn aleatòriament, de si aquell dia hi ha o no voluntaris  mèdics.

Com funciona tot plegat?

La gent es mou amb cotxes. Idealment, es "patrulla" per les platges i quan es detecta una barca, es dona algun tipus de senyal sobretot via whatssap o per walkie-talkie aquells grups que el tenen. Llavors la gent córrer cap a la localització. Quan la barca arriba a la platja, la gent s'organitza com pot i extreuen primer els nens intentant no separar-los de la família. Ens assegurem de detectar casos greus, sobretot d’hipotèrmia i estat de shock, o altres malalts crònics. Al primer moment la gent busca sobretot abraçades. Busquem gent que estigui molla, si els voluntaris s'han pogut organitzar a temps, disposem de tot allò necessari per canviar-los i donar-los roba seca, mantes, aigua, te i barretes energètiques. Llavors toca esperar que arribi algun autobús que els porti a Mòria. Els autobusos són, sobretot, de la UNHCR. Malauradament, aquest servei també es pot saturar, i a vegades els nouvinguts han d'esperar entre la fred i el vent.

1.  Les  barques:

Les barques estan construïdes d'una base de fusta amb un inflable al voltant i un motor. Malauradament, el motor no sempre aguanta fins al final del trajecte i llavors ens hem d'esperar a que arribin remant o que els guardacostes grecs els arrosseguin fins a nosaltres. Hi ha un grup espanyol que té una llanxa i que és molt útil en situacions com aquesta. Ahir, però, no vam poder treballar amb ells ja que portaven 48 hores de guàrdia i, com tots, havien de descansar.

Volem explicar una situació que es produeix sovint. Abans que arribi la barca, ja hi ha tres o quatre grecs a l'aigua esperant-la. El que fan és quedar-se amb els materials aprofitables de les barques, és a dir, tot excepte el plàstic de l'inflable. Aleshores ho tornen a vendre altre cop als turcs... no volem jutjar a ningú, no podem posar-nos a la pell dels grecs en tot això. Ara bé, si que podem dir que, igual que algunes càmeres, quan arriben les barques no mouen ni un dit per ajudar a treure la gent i al estar al mig del pas, dificulten la feina als voluntaris.

Cap barca té conductor expert. Aquesta és feina del passatger que es senti més "familiaritzat" amb la tasca. Contant que és un mar que no és seu, que no tenen més llum que les pantalles dels seus mòbils i que transporten el triple de passatgers del que seria normal, creiem que cap d'ells pot considerar-se expert. No oblidem que estem parlant de tràfic de persones, així que ningú es responsabilitza del grup de passatgers.

2.  Les jaquetes salvavides:

La gran, gran, gran majoria son falses i no floten. No som capaços de descriure el que es sent a l'esparracar una jaqueta salvavides d'un nen de mesos  i adonar-te que allò no hagués servit de res si, com passa a vegades, hagués caigut a l'aigua.

3.  La reacció un cop a terra

No podrem entendre mai pel que han passat ni a casa, ni a Turquia ni al mar. Només podem remarcar que aquells més afortunats, els que han tingut un viatge més o menys bo, estan molt contents d'haver arribat a un lloc segur. Aplaudeixen al arribar a terra i fins i tot es fan fotos. Estan plens d'esperances, no saben a quina Europa arriben i les moltes fronteres que els queden per endavant.

4.  El després:

Volíem puntualitzar un fet molt important i que queda, òbviament, una mica en segon lloc. Un cop els refugiats són duts al campament, les platges queden plenes de restes de barques, roba molla, jaquetes salvavides, etc. És molt important la feina que es duu a terme els dies següents, netejant les platges i el mar. No hi ha cap organització en concret que se n’encarregui. Des d'un punt de vista més ecològic, ens preocupa la gran acumulació de residus, no només de les platges sinó també dels campaments. No s'està duent a terme cap tipus de selecció de residus, i aquests es van acumulant a mesura que els nouvinguts van passant per Lesbos.

Tot i que el dia d'ahir va ser llarg i emocionalment molt dur, estem molt contents de tot el que hem aconseguit. Ens agradaria donar-vos les gràcies per seguir-nos i per haver fet possible que la nostra voluntat d'ajuda es materialitzés.

No deixeu de seguir el blog perquè encara ens queden moltes coses per mostrar-vos.
Aviat us ensenyarem més fotos. Ens veiem en les pròximes publicacions del blog!


DIA 6

Escrito por voluntariatblancaiguillem 08-01-2016 en ACCIONS SOBRE EL TERRENY. Comentarios (0)

Hola de nou!

La nostra experiència s'acosta al final i avui us voldríem explicar altres accions que es duen a terme al Camp de Mòria, a part de les ja explicades fins ara.
En primer lloc, volem destacar la 'food distribution tent' lloc des d'on s'ofereix els àpats a les persones presents al camp, així com la 'tea tent' des d'on es dóna te i fruita. La qualitat del menjar, obtingut tot a partir de donacions, és realment satisfactòria.

A més a més, hi trobem la ludoteca. Creiem que és un lloc molt necessari, tant pels nens com pels pares ja que garanteix l’oci en una situació on sovint es necessita esbargir-se i despreocupar-se momentàniament. De fet, avui hem ajudat a construir una petita tanca per delimitar una zona de "pati" més segura. Ha sigut divertit perquè l'hem construït amb l'ajuda d'una persona que ja fa temps que es espera al camp. No ens enteníem amb paraules però, per sort, els gestos són universals. Aquesta era la seva professió al seu país i segurament per aquest motiu tenia més traça que alguns dels voluntaris. Ens agrada pensar que ha sigut una bona experiència per ell perquè es deu haver sentit realitzat en un context no gaire favorable on poden arribar a sentir que s’han quedat estancats.

photo.jpg

Al  campament de Mòria, just davant de la "clinical tent", hi ha la "prayer tent". És increïble com de neta aconsegueixen mantenir-la. Per descomptat no és un edifici en sí mateix, està feta de plàstic com totes les altres tendes del campament. Tot i això tenen a l'abast un lloc "sagrat ", una mesquita des d'on, de tant en tant, es senten pregàries que s'escampen per tot el campament.

Un altre servei que ofereix un grup de voluntaris està relacionat amb la pèrdua de familiars. Malauradament, les pèrdues personals són molt freqüents al campament, ja sigui al mar abans d’arribar a l’illa o un cop ja es troben a terra. Aquests voluntaris són un grup de musulmans que s'encarreguen de la preparació dels cossos i de l'enterrament tot seguint les seves tradicions. No volíem deixar d'esmentar-los ja que és una feina molt, molt dura i a la vegada molt important pels familiars que han patit la pèrdua.


Moltes gràcies per seguir-nos! Ens veiem pròximament.

DIA 5

Escrito por voluntariatblancaiguillem 07-01-2016 en ACCIONS SOBRE EL TERRENY. Comentarios (0)

Hola a tots!

Ens agradaria dedicar el post d'avui als voluntaris del Camp de Mòria que poden col·laborar també traduint. Les dues llengües més parlades al campament són el farsi i l'àrab. La primera la parlen principalment les persones que provenen d'Afganistan i Iran; la segona es parla als territoris àrabs com Síria, Iraq, Marroc, Algèria i líbia. Altres llengües no tant parlades al campament són l'Urdú, del Paquistan i el llenguatge Curdo de Siria, Iraq i Turquia, principalment.

La seva feina és, sens dubte, imprescindible. És obvi que, des d'un punt fe vista mèdic, entendre al pacient és molt útil per poder obtenir una bona història clínica i per conèixer els símptomes del pacient, entre d'altres. Però a més d’aquest fet els traductors tenen gran importància a nivell social i emocional perquè una falta de comunicació en aquesta situació seria perjudicial per tots dos costats. El que necessiten aquestes persones és sobretot es algú que els escolti, algú a qui explicar tots els problemes que han tingut per arribar aquí i les noves preocupacions que se'ls presenten així com conèixer les novetats dels seus permisos i papers.

Avui, per exemple, hem vist la importància dels traductors anat a fer "outreach". Es tracta de formar un equip per voltar pel campament buscant a gent que necessiti ajuda mèdica. Com a conseqüència del mal temps que ha fet els últims dos dies, estan arribant poques barques. El viatge des de Turquia ja és molt perillós de per sí, però quan fa mala mar, pot ser catastròfic. Així que avui, al tenir "poca" feina, durant "l'outreach", ens hem dedicat majoritàriament a escoltar les històries dels que ho necessitaven. Anàvem amb una traductora d'àrab així que hem estat escoltant les històries i frustracions de qui ens trobàvem. La gent aprecia moltíssim poder explicar-ho.

També volíem fer-vos saber que estant aquí hem pogut observar, preguntar i valorar les diferents necessitats que existeixen.

Demà visitarem un centre que es diu Pikpa que fa tres anys que funciona. Allà s'hi estan les persones mes vulnerables, que han perdut algun familiar o que han estat a l'hospital. Les estades allà són més llargues i per això intenten que sigui un lloc agradable on sorgeixen projectes molt interessants dels quals demà obtindrem més detalls. Potser alguns dels vostres diners poden ser útils allà també!

Fins demà amigues i amics.


DIA 4

Escrito por voluntariatblancaiguillem 06-01-2016 en ACCIONS SOBRE EL TERRENY. Comentarios (0)

Hola a tots!


Avui us volem explicar com funciona una de les zones més freqüentades del Camp de Mòria: the "distribution tent". Es tracta de la localització al camp des d'on es dóna roba nova i seca a totes aquelles persones que arriben de les barques amb la roba ben molla o alguns fins i tot sense ella.

Està molt ben equipada gràcies a múltiples donacions, una de les quals ha sigut nostra (és a dir, vostra). Vam donar un nombre considerable de bambes per home i per dona. Les sabates al Camp estan molt demanades perquè, juntament amb els mitjons és allò que més es mulla i es perd durant el trajecte i durant l’espera al mateix camp.


També ens agradaria explicar-vos un cas que hem tingut avui a la clínica. Un pare ha portat la seva filla de 5 anys amb febre, tos i ens ha explicat que feia 5 dies que no volia menjar.

Pràcticament no parlava, ni somreia i l'hem hagut de tractar de la forma més delicada possible. Li hem donat l'energia que necessitava per estar millor però, evidentment, aquesta no és la solució als seus problemes. Just després marxaven amb tota la família cap a Atenes.

L’amic iraní que vam acompanyar a l'hospital el primer dia també ha emprès avui el viatge cap al continent. Finalment s'ha recuperat i ens estava molt agraït.

És emocionant veure que finalment poden marxar del Camp però, de totes maneres, l’arribada a Atenes no és ni molt menys el final del camí. Els que ho aconsegueixen pensen que ja estan a tocar del somni de viure a Europa i fugir de la inestabilitat dels seus països. No saben, però, que possiblement es despertaran abans d'aconseguir-ho. Els queden encara molts esculls per superar, tan legals com emocionals.

No és ridícula la gestió que fan d'aquesta problemàtica els països de la Unió Europea?


Molts petons. Seguirem informant


DIA 3

Escrito por voluntariatblancaiguillem 04-01-2016 en ACCIONS SOBRE EL TERRENY. Comentarios (0)

Hola de nou,

Aquest matí hem anat a l'hospital a veure com estava el pacient que vam ingressar ahir. Es trobava molt millor i demà l'aniran a buscar els seus amics a l’hospital i al vespres finalment agafaran el ferri cap a Atenes. 

Quan estàvem allà hem trobat a una pacient ingressada a l'habitació del costat. Era d'Afganistan i l'havien dut a l'hospital directament des de la barca. Té 68 anys i venia sola, sense res ja que ho havia perdut tot a la barca. Només parlava farsi, així que hem pensat que la podria ajudar parlar amb el nostre amic, de l'habitació del costat. Al veure's, s'han intercanviat unes paraules, entre llàgrimes. Malauradament no calia parlar farsi per entendre el que estava passant... 

La dona ja estava recuperada i ens l'hem endut cap a Mòria. Un cop allà, li hem posat sabates i jaqueta i li hem pogut donar tota la medicació que necessitava prendre's durant la resta del seu trajecte. 

Normalment quan una persona arriba a l’illa, ha d'agafar tiquet i fer cua per registrar-se. Això pot durar dies, sobretot depenent de la nacionalitat. Els sirians són els que aconsegueixen registrar-se més ràpid, però els iranesos, afganesos, marroquins i d’altres nacionalitats tenen moltes més dificultats ja que no fugen d'una guerra i a la majoria la comunitat internacional no els posa al mateix rang de “refugiats”. Nacions Unides va definir una persona refugiada de la següent manera:

"Tenint un temor ben fundat de ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular, o opinió política, està fora del seu país, de la seva nacionalitat i està inhabilitat o, a causa d'aquesta por, no vol col·locar-se en la protecció d'aquest país."

Aquí es presenta un dilema ètic, ja que moltes de les persones del Camp de Mòria fugen de dictadures, de països on hi ha un dèficit crònic de llibertat i fugen també de la pobresa extrema. Quina d’aquestes situacions, doncs, té més prioritat? Quines persones mereixen una millor consideració a nivell internacional? Tots fugen de condicions molt difícil però algunes gaudeixen de més atenció que d’altres.

Davant d’aquesta situació de col·lapse de les institucions gregues i de les llargues llistes d’espera, el que intentem fer amb els casos més vulnerables (gent que surt de l'hospital, embarassades, gent gran sola,...) és un "fastrack". És a dir, anar a parlar amb la policia, presentar-los el  cas i esperar que acceptin passar-los més ràpid degut a la seva condició.

Això és el que hem fet amb la dona de 68 anys de la que us hem parlat i ens complau dir-vos que ho hem aconseguit. Després l'hem enviat a PIKPA. Es tracat d’un centre fora del campament on acullen i tracten aquests tipus de casos. Ens hem assegurat de donar-li diners dels que ens vau facilitar (un dels mil gràcies que ens ha donat es per tots vosaltres), perquè pogués continuar el trajecte amb una mica més de comoditat.

Això és tot per avui. Demà acabarem el nostre torn a les 12 de la nit així que escriurem el següent post al matí següent!